| |
Belaud de la Belaudièra, sonnet XX, Los Passatemps.
A l’amic Foulque
Foulque, quora anarem far una repaissuda
Dessota lo trelhat de ton polit jardin
Per beure frescament, los flascons plens de vin
Tremparem dins la fònt qu’es au fresc esconduda.
Aquí faudrà brifar a centura rompuda
E soflat tant e tant que parlem puèi latin ;
Mais nos i fau anar un pauc de bòn matin,
Davant que dau solèu la calor siá creissuda.
De viures aurem pro d’un gròs gigòt farcit,
De polets, de jambons, d’un gras capon bolit
Embé lo gai jambon, foita-vin d’una aurelha.
Mais a qui ben soflar son dever mieus farà
De pampras, de rasims, coronat eu serà
Coma portant l’onor dau Dieu de la botelha.
Remarcas
Lo sonet es estat mes en grafia classica.
Es trach del darrièr recuèlh postum de Belaud, Los Passatemps. (150 sonets e qualques cançons).
Auguste Brun ditz d’aqueste recuèlh « L’unité est assurée par le personnage central, Bellaud auprès du Gouverneur (Enric d’Angoulème, fraire del rei de França e Governor de Provença), Bellaud à la bastide, Bellaud à la chasse, Bellaud militaire, Bellaud mangeant, buvant, Bellaud malade, Bellaud joueur, Bellaud sans le sou, Bellaud taquinant ses copains, courtisant ou injuriant les filles, Bellaud plaisantin, gaillard, ému sincèrement quelquefois et surtout jovial, fantaisiste et boute-en-train. De telle sorte que, sans être une biographie, l’œuvre est la présentation d’une vie avec son décor provençal » in Bellaud de la Bellaudière, Les classiques d’oc, Aubanel, 1954.
L’epicurisme dins lo sonet XX es lo del desir, la promessa d’una « repaissuda » dins la bastida de l’amic Foulque, un dels « Arquins » que frequentava lo poëta en cò del Governor, companhiá requista que i trobam Du Périer, Malherbe, Chasteuil, César de Notredame.. que totes son dedicataris de sonets de Belaud. Son d’umanistas epicurians e libertins, que parlan latin .. sonque quand an begut ! Se fan plaser de parlar latin, çò que fan pas en estre dejuns per defugir lo pedantisme. L’Arcadia es a posita dins aquela poësia oraciana del jardin, ont lo tèma antic se colora de provençalitat presenta : la bastida de l’amic fortunat es un refugi de frescor dins la calor de la prima, amb sa trelha, sa fònt « au fresc esconduda ».
Las noiriduras aquí son carnencas : gigòts, polets, capons, jambon (pas que de rostit, levat lo capon gras…) e acompanhadas de vin.
Belaud pren plaser a compausar la taula en « naturas mòrtas » a la Desportes. Veire sus aquel sicut : G. Gouiran, Saveurs provençales chez Bellaud de la Bellaudière », et G.Gibelin « Mangiscas, societat e literatura » in Practicas 15/16.
Lo poèma debana los motius entrebescats del beure e del manjar, amb una riquesa lexicala per lo vin : beure, flascon, soflar (2), foita-vin. Es l’inspiracion bachica que domina, dempuèi la trelha fins a la corona de pampras e de rasims que mena a l’evocacion finala d’un Bacchus en majestat per « l’onor dau Dieu de la botelha ».
Un tablèu
Triomphe de Bacchus ouLes Ivrognes
Huile sur toile (1,65 x 2,25 m), c.1629
Museo del Prado, Madrid (Espagne)
Diego Velázquez da Silva
Peinture espagnole, s. XVII.
|
|
| |
Perbosc (1861-1944) es regent a Comberouger quand escriu Lo Gòt occitan, 1903, recuèlh d’inspiracion panteïsta a la glòria del vin e del solelh que l’amadura.
Al solelh
Se nòstres uèlhs avián vertut pro sobeirana
per claure en lor agach l’espaci subre-grand,
que seriás, solelhet, ô solelhàs virant,
tram l’astrum que lo cèl eternament debana !
Mas, brave solelhet, es ton flamb sens engana,
daurant la terra a l’alba, al ser l’emporporant,
que fa venir lo Vin sanitós, alegrant
balhant ardor e gaug a nòstra ama pacana.
Es son rai que nos ritz, Agach, dins ta belor ;
que nos potona, Boca, en tos potets en flor ;
que canta en lo Bordon, e nòl dins lo Mentastre.
Solelh, qu’aqueste vin del bon terraire d’Oc,
escampant dins mon còr lo sang de ton còr d’astre,
i espeliga a ton laus un sirventés de fòc !
Antonin Perbòsc, Lo Gòt occitan
|
|